Adaptada d'una cançó interpretada a una manifestació contra els megaprojectes energètics i el despoblament rural a Portugal, celebrada a Lisboa a finals de gener de 2026.

Dedicada a totes les persones que canten pels rius, els boscos i la terra. A totes les que no deixen mai de lluitar.

LLETRA:

Entre la sal i el foc,
Resistència.

Mare, ens han salat la terra,
Mare, ens han salat la terra,
I ja no floreix l’espígol,
Ja no broten les roselles.

Ens han declarat la guerra,
Ens han declarat la guerra,
I ara el riu baixa salat
De les llàgrimes que hi vessen.

Han obert una ferida,
Han obert una ferida,
Que s'endinsa a les entranyes
D'aquesta terra enfurida.

En la foscor de la nit veig cremar mil fogueres,
Són les figures en flames de mil oliveres.
Naixerà un clam de batalla de les seves cendres,
Una promesa de lluita que no té fronteres.

Entre la sal i el foc,
Resistència.

Ha arribat la primavera,
Ha arribat la primavera,
I com altres abans nostre
Defensarem la trinxera.

I qui sembra la misèria,
I qui sembra la misèria,
Cull la ràbia del seu poble,
Cull revoltes sense treva.

I que el sol de matinada,
I que el sol de matinada,
Il•lumini les despulles
D’una cadena trencada.

I tornaran les cigonyes del seu llarg viatge,
El vent del sud bufarà amb una força salvatge.
I seran lliures de nou les terres ocupades
A un i l’altre confí de la Mediterrània.

Des del riu fins al mar,
Resistència